RECEPTA de CUINA, Amanida calenta de l'hort

INGREDIENTS per a quatre racions:

-         Amanida variada de fulles multicolor: enciam, fulla de roure, escarola, rúcula, col lombarda, api tendre, julivert...  al gust

-         250 grs. de xampinyons tallats a làmines

-         Un grapat de pinyons

-         Un grapat de panses de corint

-         Una pastilla de brou vegetal Bio

-         Un raig d’oli d’oliva.

ELABORACIÓ:

-         En una paella salteja els xampinyons amb l’oli d’oliva i la pastilla de brou (no cal posar sal)

-         Quan ja quasi estiguin, afegeix els pinyons i les panses i acaba-ho de sofregir.

-         Posa l’amanida directament als plats en que la serviràs i aboca pel damunt el sofregit dels xampinyons.

-         Es pot afegir vinagre de modena o salsa vinagreta, al gust.

VARIANTS:

-         Si t’agrada menjar carn, pots substituir els xampinyons per tires de beicon o pernil

-         Es pot abocar el sofregit calent o fred segons ens agradi més.

RECEPTA de CUINA, Formatge macerat en oli d'oliva i herbes provençals

INGREDIENTS:

-         Formatge curat, al gust de cadascú

-         Pebre negre en grà

-         Herbes provençals (les trobaràs al lloc on hi ha les espècies)

-         Oli d’oliva

-         Un pot de vidre amb tapa.

ELABORACIÓ:

-         Tallem el formatge  a daus de 1,5 cm.

-         El posem dins el pot de vidre, omplint fins a dalt

-         Hi afegim una bona quantitat de grans de pebre

-         Hi afegim una bona quantitat d’herbes

-         Tapem el pot i remenem en sec

-         Obrim i omplim amb l’oli fins a cobrir el formatge

-         Tapem, remenem de nou i ho desem a temperatura ambient

-         Ho deixem macerar un mínim de dues setmanes abans de consumir.

CONSELLS:

-         Cal omplir fins a dalt per evitar el màxim d’aire al interior del pot, millor si es vessa una mica d’oli al tapar

-         No ho desis a la nevera, l’oli es solidifica i no es macera correctament

-         Pots provar-ho amb diferents tipus de formatges, varia el gust.

RECEPTA DE CUINA, Cous cous

INGREDIENTS PER A QUATRE RACIONS:

-         250 ml. de cous cous  (jo agafo el de gra mitjà)

-         250 ml. d’aigua mineral

-         Una cullerada sopera de mantega, ben plena

-         1 pebrot verd de mida mitjana

-         1 pebrot vermell de mida mitjana

-         1 carbassó de mida petita

-         1 ceba

-         Oli d’oliva i sal marina.

EL·LABORACIÓ:

-         Tallem les verdures menudes, a daus d’un centímetre i les saltegem a la paella amb oli d’oliva i sal al gust.

-         Posem l’aigua en un recipient a part al foc, amb una mica de sal i l’escalfem a punt d’ebullició.

-         Retirem el recipient del foc i hi afegim el cous cous; remenem uns segons i ho tapem (ho deixem retirat del foc).

-         Esperem entre tres i quatre minuts i ho destapem; afegim la mantega i gratem amb una forquilla per deixar els grans solts, fins que la mantega es desfaci i es barregi amb el cous cous.

-         Ho afegim a la paella de les verdures, ja saltejades, i ho remenem durant dos minuts.

CONSELLS:

-         La mesura d’aigua i de cous cous ha de ser idèntica en volum (és molt important per que els grans del cous cous quedin al punt).

-         Les verduretes s’han de saltejar, però sense coure-les en excés.

-         És pot fer amb diversitat d’ingredients, aquesta recepta és tal i  com ens agrada a casa.

És un plat molt ràpid de fer i molt agraït.

PLANTAR un arbre al bosc

Per mi és un plaer plantar un arbre al bosc, veure’l créixer i fer-ne seguiment; visitar-lo, cuidar-lo i regar-lo en cas de sequera fins que estigui ben arrelat i pugui viure per ell mateix. El vincle que es crea amb l’arbre és molt gratificant.

 

És dóna el fet que al pati de casa hi tinc un boix grèvol que, de tant en tant, treu fillets que passo a torratxes i quan ja tenen una mida adequada els trasplanto al bosc.

És important, però, respectar un espai adient entre arbre i arbre; i plantar arbres autòctons que encaixin en l’hàbitat natural de l’entorn; no plantar espècies foranes. En el meu cas, els trasplanto en un bosc on ja hi ha algun exemplar, i per cert, amb perill d’extinció; perquè el boix grèvol, anys enrere, la gent els tallava per fer l’arbre de Nadal. Ara estan protegits.

Es pot fer planter amb aglans de roure o alzina, amb avellanes, nous, granes de llavor de faig o de freixe... que trobaràs al mateix bosc. Aquest, dintre d'uns anys serà una noguera al bosc.

NEBULITZADOR d'ultrasons per a la guarició

Un aparell que a mi em va molt bé per als problemes respiratoris: bronquitis, tos, constipats... és el nebulitzador d’ultrasons. L’utilitzo quan tinc problemes i també com a prevenció. És un aparell adequat per a la inhalació de líquids i medicaments amb finalitats terapèutiques, on es disposa d’un petit recipient per inserir el líquid que s’inhala. En el meu cas no l’utilitzo per a medicaments, l’utilitzo per a la inhalació d’aigua de mar. Ja fa temps que el vinc emprant i amb resultats molt satisfactoris. Amb aquest aparell el líquid surt nebulitzat i no en forma de vapor; aleshores, el que inhales són micropartícules del líquid amb totes les seves propietats físiques i amb tots els components del líquid original. Això és molt important, ja que en els aparells que utilitzen el sistema d’evaporació es perden, per destil·lació, molts dels elements components del líquid que estan en dissolució.

La talassoteràpia és la ciència que utilitza l’aigua de mar per a la guarició de diversos tipus de malalties. Hi ha metges i clíniques que l’apliquen amb molts bons resultats; encara que en general es considera teràpia alternativa i també hi ha metges que no ho reconeixen com a medicina en si. Penso que cadascú és lliure d‘escollir com vol cuidar-se i guarir-se; i que si hi ha alternativa al medicament millor que millor, i sinó, doncs... sort en tenim, que també hi sigui. Tot i així, sempre cal comptar amb el diagnòstic i assessorament mèdic o del terapeuta qualificat.

L’efecte que aconsegueixo amb aquest aparell és similar a una passejada vora el mar tot respirant la brisa marina. L’aigua que utilitzo en aquest cas és aigua marina ultrafiltrada que compro envasada.

RECEPTA DE CUINA, Pastís de poma amb base de pasta de full

Ingredients:

-Una base rodona  de pasta de full 

-Tres pomes varietat Fuji

-Sucre integral de canya o fructosa

-Una copa de brandi  (opcional)

Elaboració:

Posa la reixa de gratinar o la safata del forn damunt la taula de treball.

Descargola la base de pasta de full, junt amb el paper de separació, damunt la reixa o safata. Normalment la pasta de full ve enrotllada en paper vegetal apte per al forn. Si no és apta per cocció hauràs de posar tu el paper, vegetal o d’alumini, sota la pasta de full.

Treu el cor de les pomes, pela-les i talla-les a mitges llunes fines d’uns cinc mil·límetres de gruix.

Disposa els talls de poma solapats fins a omplir en cercle la pasta de full.

Amb un pinzell de cuina mulla la poma amb el brandi (opcional).

Escampa una pluja abundant de sucre o fructosa pel damunt de la poma.

Cocció:

Introdueix-ho al forn, prèviament escalfat, a cent vuitanta graus, i deixa-ho coure vint-i-cinc minuts.

Consells:

No punxis la pasta de full, no cal i evitaràs que vessi suc.

Engega el forn en la funció de cocció dalt + baix, sense turbo.

Deixa una safata buida del forn al nivell més alt de les guies per fer de pantalla de protecció i evitar que es cremi la pasta de full pel damunt.

Posa la reixa amb la pasta de full dins el forn, quan aquest ja estigui calent, i al nivell mig de les guies.

Passats els vint-i-cinc minuts, retira la safata de protecció per deixar enrossir una mica pel damunt, vigila-ho a ull.

Deixa’l refredar i guarda’l  a la nevera, és més bo fred.