RECEPTA DE CUINA, Llenties vermelles

Les llenties vermelles són uns llegums molt corrents al països asiàtics i sobretot a l’Índia. Molt semblants a les llenties pardines, més conegudes nostres, però el seu color és més llampant, entre groc i taronja. Encara que aquest color cridaner es tornarà groc palla després de la cocció. Aquesta varietat és ideal per preparar-la en cremes, purés o sopes; ja que es desfà fàcilment. 

Són una mica més petites, o potser, amb menys carn, però personalment les trobo excel·lents. El seu gust és semblant a les pardines, encara que una mica més fines. Són molt fàcil de coure i no s’han de posar en remull, amb un quart d’hora de cocció en tenen prou. Combinen molt be cuinades amb verdures i herbes aromàtiques. Tenen la peculiaritat de que no tenen pellofa, la qual cosa les converteix en ideals per al consum en aquelles persones que tenen dificultats per digerir els llegums.

RECEPTA DE CUINA, Amanida de pètals de rosa amb mozzarel·la de búfala

-         Prepara amanida verda variada: enciam, fulla de roure, rúcula...

-         Amaneix-la amb oli d’oliva i vinagre de poma al gust

-         Afegeix-hi una poma tallada a daus

-         Afegeix-hi daus de mozzarel·la de búfala (o de vaca, si no en trobes)

-         Afegeix-hi pètals de rosa (assegura’t de que no ha estat tractat amb pesticides)

-         Dóna-li un rajolí de mel pel damunt

Com a curiositat: els pètals de rosa tenen diferent gust segons el color i tipus de rosa. Personalment m’agraden les de color rosa, salmó i el blanc; les vermelles les trobo massa fortes de gust.

RECEPTA DE CUINA, Coca bescuit de xocolata

Ingredients:

-         tres ous sencers grossos

-         un iogurt tipus grec

-         un quart de got (del iogurt) d’oli d’oliva suau, o de gira-sol

-         tres quart de got de brandi

-         un got i mig de sucre morè o fructosa si ets diabètic

-         dos-cents cinquanta grams de farina tipus preparat per a bescuit (ja inclou el llevat)

-         mitja rajola de xocolata negre especial postres per fondre

-         ametlla trencada, preferentment crocant

-         fideus de cobertura de xocolata

Elaboració:

-         posar els ous dins un bol gran i batre’ls amb una batedora de varetes, especial per a amassar

-         afegir-hi el sucre i continuar batent

-         afegir el iogurt i continuar batent

-         afegir l’oli i continuar batent

-         afegir el brandi i continuar batent

-         afegir el preparat de farina i batre-ho fins a espessir

-         afegir la xocolata tallada a daus i batre-ho lleugerament, just  per barrejar-ho

-         abocar-ho dins un motlle de silicona de +/- 25x20 cm. disposat damunt la reixa del forn

-         escampar l’ametlla trencada pel damunt i els fideus per decorar

-         engegar el forn a cent noranta graus, funció dalt i baix alhora sense turbo. Deixar la safata del forn posada al prestatge més alt de les guies per fer “ombra” i evitar que quedi massa cuita pel damunt

-         ficar la massa dins el forn (ja calent) durant trenta-cinc minuts (pot variar segons el tipus de forn) punxant amb un escuradents podem saber si està cuit. No obrir la porta del forn durant tota l’estona de cocció

-         treure-ho del forn i deixar damunt una reixa que es refredi

-         desemmotllar la coca i posar-la a la safata de servir

Variants:

-         també es pot fer sense xocolata

-         o s’hi pot afegir fruits secs a la massa: panses, pinyons, nous orellanes...

-         si no trobes farina tipus preparat per a bescuit, pots fer tu mateix la barreja amb farina de rebosteria i llevat en pols, en la proporció indicada a l’envàs.

RECEPTA DE CUINA, Torradetes amb formatge de cabra i melmelada de ceba

RECEPTA, TORRADETES AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE CEBA

Ingredients:

-         torradetes de pa de panses

-         formatge de cabra de barra

-         melmelada de ceba

Preparació:

-         talla el formatge a rodanxes

-         disposa les rodanxes de formatge damunt les torradetes de pa

-         gratina-ho lleugerament per escalfar el formatge

-         afegeix una culleradeta de melmelada damunt del formatge ja gratinat.

Variants:

-         si no torbes torradetes de pa de panses ho pots fer amb torradetes de pa normal

-         ho pots fer gratinat o sense gratinar, al teu gust

-         si t’agrada l’oli, pots afegir dues gotes d’oli d’oliva damunt el pa

-         també es pot fer amb ceba caramel·litzada en lloc de melmelada, però és més dolça.

EL MEU HORTET- 2

Comparteixo unes fotografies seguiment de l’evolució de l’hortet. Tot i que vaig patir les conseqüències d’una forta calamarsada, al final la verdura s’ha recuperat força bé. Malgrat que la ràfia de protecció hagi quedat inservible, doncs s'ha estripat per varis llocs, no em puc pas queixar del resultat final.

Bé, entrem a veure unes imatges més positives.

 El brancal de les cebes i els enciams

 Els cogombres enfilats pels aspres tutors i en primer terme els apis i les cols

 Cogombres per collir

 Coliflors

 Les cols comencen a cabdellar 

 Albergínies

 Pebrot bitxo d'Olot

 Brancal dels pebrots i albergínies

 Les flors esdevenen fruits

 Carbassó

 El brancal dels tomaques amb varietat d'espècies. Sempre n'hi ha alguna que va millor que l'altra

 Tomaca varietat "del pebrot"

 El tomaca "xerri"

 Sap greu collir-los!

Les mongetes d'aspra varietat "perona" van creixent.

EL MEU HORTET- 1

És un plaer disposar un petit hortet, conrear-lo i collir les teves pròpies verdures i hortalisses; sempre optant pel cultiu ecològic es clar, sinó ja no val la pena. Crec que tampoc ha de ser massa gran, just  a la mida per les necessitats de la família. Penso que un hort massa gran suposa massa feina i aleshores el gaudi es converteix en patiment. En cas de no disposar de terreny propi,  es pot buscar un petit terreny de lloguer. O encara millor, actualment i a la zona on jo visc, es poden aconseguir horts socials que gestionen els ajuntaments. D'altra banda també hi ha l'opció de tenir unes jardineres a la terrassa o al balcó amb tomaqueres que hi viuen molt bé. Tot i així, menar un hort no és gens fàcil, és una lluita constant amb la climatologia, les plagues i les epidèmies; però com en tot, l'aprenentatge és un plaer. 

Maduixeres plantades en un parterre amb paret en espatllera orientació ponent (molt assolellat). Les maduixeres són unes plantes molt vivaces i prolífiques; s’escampen molt, fins i tot, envaint els terrenys veïns. Si es pot, millor plantar-les “recloses” en parterres. Aquestes que us mostro, són plantes joves, plantades d'aquest any.

Les maduixeres comparteixen parterre amb dos ceps de raïm; com que els ceps són més alts no suposa cap problema de convivència. el tronc que vegeu a la foto és d'un cep.

El caixó de compostatge. Tot hort ecològic ha de disposar un caixó per abocar tots els residus orgànics i aprofitar, per adob, el compost que disposarem al cap de l'any. També hi podem abocar restes vegetals de cuina: peles de patata, de fruita, restes del cafè o te... Així com també de jardineria: tall de gespa, flors, branques (triturades), fulles caigudes... I fins i tot fems d'animals. És important que el caixó sigui ventilat per assegurar la bona descomposició amb l'oxigen de l'aire; si no hi ha oxigen no hi ha descomposició sinó putrefacció i no és el mateix. Una bona solució és construir-lo amb malla metàl·lica. També cal regar-lo periòdicament per assegurar que tingui humitat; doncs en sec no es descompon. Millor ubicar-lo a l'ombra; en el meu cas, ja que l'espai que disposo per el caixó està a ple sol, el cobreixo pel damunt amb una ràfia negre d'ombreig.

El brancal de les cebes, compartit amb enciams al voltant. Els enciams els planto a remeses de deu unitats cada tres setmanes per assegurar-ne una bona rotació. També alterno les varietats.

El brancal de les mongetes d'aspra (mongetes de mata alta). Les planto en dues etapes amb un mes d'interval i així no venen totes alhora, allargant la temporada de collita. El terra és ràfia microporosa de plàstic que evita les males herbes i permet la filtració de l'aigua de pluja. Els aspres tutors són de varetes de 10 mm. de diàmetre d'acer del tipus "rea" utilitzat al ram de la construcció. Tenen l'avantatge de que ocupen poc lloc i duren per sempre més.

En primer terme els carbassons i al fons es veuen les tomaqueres.

Les tomaqueres, sis rengleres de cinc plantes amb tres varietats diferents de tomaca. Una de les varietats és el tomaca de penjar, molt emprat per sucar pa (aquest tomaca es conserva, penjat, tot l'hivern).

Els dispositius de degoteig per assegurar un bon reg amb un mínim d'aigua. Amb aquest sistema reguem just la planta i evitem malbaratament d'aigua. N'hi ha suficient amb mitja hora al dia.

Els apis (al mig) conviuen amb les cols i coliflors.

RECEPTA DE CUINA, Pastís de tonyina

Ingredients:

-         tres llesques de pa blanc de motlle

-         tres ous sencers

-         una llauna gran de tonyina

-         200 ml de crema de llet per cuinar

-         100 ml de tomàquet fregit

-         un polsim de sal

Preparació:

-         triturar-ho tot amb la batedora “minipimer”

-         abocar-ho dins un motlle rectangular de silicona (tipus “plum cake”)

-         introduir el motlle dins un altre de més gran, amb un fons d’aigua, per coure-ho a bany maria

-         coure al forn durant tres quarts d’hora, amb el forn ja calent, a cent vuitanta graus, funció dalt i baix alhora.

Presentació:

-         desemmotllar i  posar girat en una safata de servir

-         es pot acompanyar amb tires de pebrot escalivat i amanida verda amb olives negres

-         és un plat per menjar fred