És un plaer disposar un petit hortet, conrear-lo i collir les teves pròpies verdures i hortalisses; sempre optant pel cultiu ecològic es clar, sinó ja no val la pena. Crec que tampoc ha de ser massa gran, just a la mida per les necessitats de la família. Penso que un hort massa gran suposa massa feina i aleshores el gaudi es converteix en patiment. En cas de no disposar de terreny propi, es pot buscar un petit terreny de lloguer. O encara millor, actualment i a la zona on jo visc, es poden aconseguir horts socials que gestionen els ajuntaments. D'altra banda també hi ha l'opció de tenir unes jardineres a la terrassa o al balcó amb tomaqueres que hi viuen molt bé. Tot i així, menar un hort no és gens fàcil, és una lluita constant amb la climatologia, les plagues i les epidèmies; però com en tot, l'aprenentatge és un plaer.
Maduixeres plantades en un parterre amb paret en espatllera orientació ponent (molt assolellat). Les maduixeres són unes plantes molt vivaces i prolífiques; s’escampen molt, fins i tot, envaint els terrenys veïns. Si es pot, millor plantar-les “recloses” en parterres. Aquestes que us mostro, són plantes joves, plantades d'aquest any.
Les maduixeres comparteixen parterre amb dos ceps de raïm; com que els ceps són més alts no suposa cap problema de convivència. el tronc que vegeu a la foto és d'un cep.
El caixó de compostatge. Tot hort ecològic ha de disposar un caixó per abocar tots els residus orgànics i aprofitar, per adob, el compost que disposarem al cap de l'any. També hi podem abocar restes vegetals de cuina: peles de patata, de fruita, restes del cafè o te... Així com també de jardineria: tall de gespa, flors, branques (triturades), fulles caigudes... I fins i tot fems d'animals. És important que el caixó sigui ventilat per assegurar la bona descomposició amb l'oxigen de l'aire; si no hi ha oxigen no hi ha descomposició sinó putrefacció i no és el mateix. Una bona solució és construir-lo amb malla metàl·lica. També cal regar-lo periòdicament per assegurar que tingui humitat; doncs en sec no es descompon. Millor ubicar-lo a l'ombra; en el meu cas, ja que l'espai que disposo per el caixó està a ple sol, el cobreixo pel damunt amb una ràfia negre d'ombreig.
El brancal de les cebes, compartit amb enciams al voltant. Els enciams els planto a remeses de deu unitats cada tres setmanes per assegurar-ne una bona rotació. També alterno les varietats.
El brancal de les mongetes d'aspra (mongetes de mata alta). Les planto en dues etapes amb un mes d'interval i així no venen totes alhora, allargant la temporada de collita. El terra és ràfia microporosa de plàstic que evita les males herbes i permet la filtració de l'aigua de pluja. Els aspres tutors són de varetes de 10 mm. de diàmetre d'acer del tipus "rea" utilitzat al ram de la construcció. Tenen l'avantatge de que ocupen poc lloc i duren per sempre més.
En primer terme els carbassons i al fons es veuen les tomaqueres.
Les tomaqueres, sis rengleres de cinc plantes amb tres varietats diferents de tomaca. Una de les varietats és el tomaca de penjar, molt emprat per sucar pa (aquest tomaca es conserva, penjat, tot l'hivern).
Els dispositius de degoteig per assegurar un bon reg amb un mínim d'aigua. Amb aquest sistema reguem just la planta i evitem malbaratament d'aigua. N'hi ha suficient amb mitja hora al dia.
Els apis (al mig) conviuen amb les cols i coliflors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada