ORQUÍDIES

CURA DE LES ORQUÍDIES 

D’antuvi vull expressar el meu agraïment a la Carme Santjordi, companya del taller de ioga i bona amiga. Per haver estat ella qui va despertar en mi la passió per les orquídies; i  també, per haver-me deixat compartir amb vosaltres algunes fotografies dels seus muntatges en fusta, que mostro al final de l'arxiu. 

GENERALITATS:

Les orquídies pertanyen a la família de plantes amb molta diversitat d’espècies. La més comercialitzada és la Phalaenopsis, també anomenada orquídia, o flor, papallona. No totes les espècies d’orquídies requereixen les mateixes atencions. Personalment prefereixo les Phalaenopsis, ja que són les que m’han donat millor resultat i menys problemes; són agraïdes i de fàcil cuidar. Alerta!, no són plantes comestibles. Es dóna l’anècdota que hi ha restaurants exòtics que posen flors d’orquídia als plats com a decoració... Compte també en regar-les a l’aigüera, no tingueu menjar a la vora.

Les orquídies són originàries de climes tropicals humits; per tant, en el nostre clima, són plantes d’interior. Hi ha alguns tipus d’orquídies que poden estar a l’exterior, però només quan fa bon temps i amb molta cura. La majoria d’orquídies són plantes epífites. Aquestes són parasitàries dels arbres i viuen enganxades a la seva escorça; les arrels no estan soterrades, necessiten estar airejades i no els agrada l’excés d’aigua; però necessiten un ambient humit per no deshidratar-se. És a dir, volen molta humitat, però no toleren estar mullades massa estona.

El seu hàbitat natural és sota les fulles dels arbres, per tant, a l’estiu no toleren el sol directe del migdia ni tampoc quan fa molta calor. En canvi, a l’hivern el necessiten per escalfar-se, sinó no floreixen.

Cambria

LLOC IDEAL:
Espai molt ben il·luminat; a l’estiu prop de la finestra i que no els toqui el sol directe; a l’hivern prop de la finestra i que unes hores els toqui el sol matiner o de la tarda cap al tard, millor però, darrera unes cortines. A l’estiu, a primera hora del matí i a la tarda cap al tard, també els pot tocar una mica el sol si no fa massa calor i darrere les cortines; però menys estona. Necessiten un ambient amb bona renovació d’aire, encara que no els agrada els corrents d’aire fort; i per anar bé que hi hagi diferència de temperatura entre nit i dia, així floreixen millor. Les Phalaenopsis vénen en una torratxa de plàstic transparent que permet que les arrels vegin la llum perquè també fan la funció de fotosíntesi. Per tant, els gerros de contenció han de ser de vidre, no serveixen els de ceràmica. Al fons del gerro ha d’haver-hi un fons permanent d’aigua, sense arribar a la torratxa de plàstic. Es poden posar pedres de colors al fons del gerro de contenció per fer de suport de la torratxa de plàstic i evitar que toqui l’aigua. A mesura que la planta creix, les arrels aniran poblant la paret de la torratxa buscant la llum, quan vegem que estan massa atapeïdes, cal trasplantar-la o la planta s’ofegarà. Normalment es trasplanten cada dos o tres anys, en una nova torratxa, una mica més gran, encara que no massa, perquè si la torratxa és massa gran, la planta no floreix.

Tolumnia

SUBSTRAT:

Necessiten un substrat molt àcid. Als comerços especialitzats venen terres específiques per a orquídies. Personalment la preparo jo mateix amb escorça de pi trencada a bocins d’un o dos centímetres. L’escorça la podeu recollir al bosc, millor del terra i que hagi passat alguna gelada, és més porosa i aguanta millor la humitat. Solament amb escorça de pi ja viuen, però agraeixen la varietat. Jo hi afegeixo peles de fruites que he dessecat i trinxat prèviament i també una mica de pòsits de te o cafè; però en molt poqueta quantitat.

Cimbidium

TRASPLANTAMENT:

Quan vegem que les arrels estan molt atapeïdes, o agafen mal color, cal procedir a trasplantar o la planta s’ofegarà. El millor moment per fer-ho és quan la planta surt del període de descans i comença a mostrar activitat. Encara que si veiem que hi ha arrels que s’estan podrint o que es tornen lletges, és preferible efectuar el trasplantament en el moment; independentment de quina sigui l’activitat de la planta. He trasplantat orquídies en plena floració amb molt bons resultats.

Phalaenopsis

REG:

No cal regar massa sovint; davant el dubte de si regar o no, millor no regar. Diuen que la manera més ràpida de matar una orquídia és regant-la una mica cada dia... Les meves orquídies, depenent de la calor i humitat ambiental, han aguantat perfectament tres setmanes sense menester ser regades.

La manera més efectiva de saber si la planta necessita aigua és observant el color de les arrels de dins la torratxa. Quan tenen humitat suficient la seva coloració és verd intens; i quan necessiten ser regades, la tonalitat canvia a verd esclarissat i blanquinós. També, i amb la pràctica, es pot conèixer si convé regar, o no, pel pes de la torratxa; i també pel color de la terra i la grava volcànica del fons del gerro. Aquest últim mètode és efectiu en aquells casos en què les arrels no estan a la vista. En les imatges seguents es pot veure la variació en el color de les arrels.

La planta necessita ser regada

La coloració després del reg

Per regar, cal inundar la torratxa sense arribar a cobrir les aixelles de les fulles (plecs on neixen del tronc). Passat un quart d’hora, buidar l’aigua. El que aconsellen molts orquidiofils és que l’aigua no tingui clor i que no sigui freda; encara que tampoc calenta, n’hi ha prou que tu no la trobis ni freda ni calenta al tacte. Millor regar amb aigua adobada. A les floristeries venen adobs específics per a orquídies. Cal seguir les instruccions del fabricant i respectar els intervals de descans de la planta. És a dir, no adobar quan vegem que no hi ha activitat de creixement de fulles ni de flors, quan la planta està aturada. Regar al matí, ja que no els agrada estar molles i que la temperatura ambient baixi. Tampoc els agrada que els quedi aigua a les aixelles de les fulles. Sobretot, procureu que en regar no entri aigua a les aixelles de les fulles, els plecs del naixement entre fulla i tronc. Si accidentalment n’hi entra podeu xuclar-la amb un paper absorbent de cuina. De tant en tant podeu fregar les fulles amb una esponja o un drap suau humit per treure la pols. Jo ho faig quan tenen pols, amb una infusió de te Rooibos (sense teïna) amb espècies i que porti canyella que és un fungicida natural, ideal per a les orquídies. En acabar, penseu a xuclar l’aigua dels plecs de les fulles. Si queda aigua, i no s’eixuga, la planta es podrirà.

Paphiopedilum

PODA D'ARRELS:

A la seqüència de fotos que es mostren a continuació es pot veure el procés a seguir per podar les arrels d’una orquídia i, de passada, renovar-li el substrat. Cal fer-ho cada dos o tres anys, o sempre que les arrels presentin mal aspecte.

 Es poden observar arrels negres, seques i malmeses

 El substrat está descomposat i compactat, cal canviar-lo

Es poden observar arrels seques i buides, cal tallar-les arran de soca

 Només deixem les arrels fermes i sanes

. Col·loquem de nou  la planta a la torratxa

Omplim amb substrat nou embolcallant les arrels

TRANSPLANTAMENT DIRECTE EN VIDRE:

Les meves orquídies les trasplanto directament a la torratxa de vidre, elimino la torratxa de plàstic. Vegeu la seqüència fotogràfica on podeu seguir el procés. Al cul de la torratxa, o gerro de vidre, hi poso un fons de grava volcànica, aguanta molt bé la humitat. Damunt la grava hi poso una reixeta de separació amb dues malles de plàstic. Una primera capa, a la part de sota i gruixuda, com a suport; i una segona capa, fina i més espessa, del tipus que s’utilitzen per fer mosquiteres. Aquesta reixa fa de separació entre la grava volcànica i el substrat de la planta. L’escorrentia d’aigua després de regar queda retinguda a la grava volcànica, impedint el contacte de les arrels amb l’aigua, i evitant que es podreixin. Hi deixo incorporat un petit tubet de plàstic per facilitar l’absorció i buidatge de l’aigua en el moment del reg. El procediment per regar amb aquest sistema és molt efectiu, net i ràpid: inunda la torratxa amb l’aigua de reg; deixa reposar un quart d’hora, i tot seguit, amb l’ajut d’una xeringa de seixanta mil·lilitres i un altre tubet per prolongació del de la torratxa, xucla l’aigua i deixa el tubet a un nivell més baix; l’aigua es buidarà per l’efecte sifó. Assegura’t que la torratxa quedi buida, encara que es pot deixar una mica d’aigua al fons, però només a la part on hi ha la grava volcànica.

Les dues reixetes, dues vares de suport i el tubet de buidatge (lligat)

Les vares i el tubet travessen les reixetes fins al fons

Al fons la grava volcànica

El muntatge està a punt

Hem transplantat directament sense torratxa de plàstic

Xuclem amb una xeringa i buidem per l'efecte sifó

Dendrobium nobile

Poda de vares florals:

En acabar la floració, les vares florals de les orquídies s’han de tallar  convenientment. Cal eliminar aquella part que no pot tornar a donar flor i deixar els brots latents per on la planta pot tornar a florir. És important utilitzar un estri de tall que hàgim esterilitzat prèviament amb alcohol o amb una flama, ja que les orquídies agafen malalties fàcilment. Buscarem a la branca, el brot latent primer, que trobem per sota de la floració actual, i tallarem dos centímetres per sobre de brot. Tot seguit cicatritzarem la ferida aplicant canyella en pols. En la seqüència de fotografies es pot veure el lloc on cal tallar-les. És pot donar el cas, de que en lloc d'una nova vara floral, la planta ens doni un Keiki, un fill. He dedicat un arxiu als diferents tipus de Keikis i com tractar-los. També és pot donar el cas de que, en acabar la floració, la planta assequi la vara floral; en aquest cas, cal tallar-la arran de la base. Les vares florals no duren sempre, la planta les va renovant.

 Això, no és un brot latent, és la cicatriu del lloc on hi havia una flor

Aquest si és un brot latent, el primer que queda per sota de les flors 

Tallem dos centímetres per damunt el brot i hi posem canyella en pols

Quan la planta vulgui tornar a florir inflarà aquest brot i creixerà una nova vara floral, o un Keiki.

TREBALLAR LA DISPOSICIÓ DE LES FULLES

Totes les plantes orienten les seves fulles cap a la llum del sol per captar la seva energia vital. Una planta exterior no mostra massa aquesta inclinació doncs rep la llum de manera omnidireccional degut al moviment del sol. En canvi, una planta crescuda en espai interior marcarà clarament aquesta inclinació ja que rep la llum de manera direccional; la planta orientarà les fulles cap a la finestra on rep la llum.

 

Si tenim una orquídia en fase de creixement, aquesta tendirà a orientar les noves fulles naixents cap a la finestra. Quant al disseny, tenim dues opcions:  podem deixar la planta sempre en la mateixa posició i aconseguirem un disseny en forma de fulles caigudes al vessant de la torratxa. O també, podem anar girant la torratxa un cop a la setmana per evitar la inclinació de la fulla naixent cap a un costat concret; en aquest cas, tindrem un disseny de fulles enlaire.

Es pot observar en la foto seguent una orquídia amb el creixement de dos keikis alhora. Un d’ells, keiki floral, el que surt de la vara floral; i l’altra, keiki bassal, el que surt de la base de la planta mare.

Hi ha Orquídies, que quan les compres, porten una etiqueta on s’aconsella tallar les vares una vegada acabada la floració. Personalment no ho faig mai, doncs molt sovint les vares poden tornar a florir i, fins i tot, donar-nos un keiki.


KEIKI, UNA NOVA PLANTA

Les orquídies es poden reproduir pel mètode de difusió de les llavors de les seves flors; o també per esqueixos, o fillets, que poden néixer de la soca o de les vares florals de la planta mare. S’anomenen Keiki, basal o floral, segons sigui el lloc on neixen. Si n’apareix un a la teva planta, cal que el deixis créixer fins que tingui tres fulles com a mínim, i quatre arrels ben formades. Aleshores el pots separar de la planta mare, tallant-lo amb molt de compte, i trasplantar-lo en una torratxa de la seva mida. Algunes orquídies, quan tenen les seves arrels malament i la planta no pot assimilar els nutrients per viure,  per instint de supervivència de l’espècie, treuen keikis basals. Altres els treuen quan la planta està en condicions excel·lents i amb molta vitalitat, amb intenció d’expandir-se. A les fotografies pots veure l’evolució dels diferents tipus de keikis que m’han donat les meves orquídies.

 KEIKI BASAL 

 

 En aquest cas la planta mare no està sana i ens dóna dos keikis basals

 La planta mare ja no té fulles; els keikis van creixent aprofitant la seva energia

Les noves plantes en els seus testos individuals

Un altre exemplar de keiki basal

Naixement d'un keiki basal en una planta sana

KEIKI FLORAL

És una planta amb molta vitalitat, ens dóna un keiki de la vara floral en acabar la floració

Disposo un test adient per acollir les seves arrels

El test ha estat obert al llarg per poder embolcallar la vara floral i fixat a la vara de suport amb cinta adhesiva

Sorprenentment, del keiki neixen dues vares florals (cas poc habitual)

Les dues vares florals treuen flors

La planta amb tot el seu esplendor floral

MUNTATGES  CREATIUS

La majoria d’espècies  de la familia de les orquídies són plantes epífites, parasitàries dels arbres, viuen enganxades a l’escorça. Això ens permet fer muntatges creatius. Adjunto unes imatges.