Per mi és un plaer plantar un arbre al bosc, veure’l créixer i fer-ne seguiment; visitar-lo, cuidar-lo i regar-lo en cas de sequera fins que estigui ben arrelat i pugui viure per ell mateix. El vincle que es crea amb l’arbre és molt gratificant.
És dóna el fet que al pati de casa hi tinc un boix grèvol que, de tant en tant, treu fillets que passo a torratxes i quan ja tenen una mida adequada els trasplanto al bosc.
És important, però, respectar un espai adient entre arbre i arbre; i plantar arbres autòctons que encaixin en l’hàbitat natural de l’entorn; no plantar espècies foranes. En el meu cas, els trasplanto en un bosc on ja hi ha algun exemplar, i per cert, amb perill d’extinció; perquè el boix grèvol, anys enrere, la gent els tallava per fer l’arbre de Nadal. Ara estan protegits.
Es pot fer planter amb aglans de roure o alzina, amb avellanes, nous, granes de llavor de faig o de freixe... que trobaràs al mateix bosc. Aquest, dintre d'uns anys serà una noguera al bosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada